República Catalana és el nou nom que ha escollit en Jordi Salvador per la muleta que des de fa, pràcticament vint anys l'acompanya en la seva singladura en el món de la navegació tradicional. La Xerina, la vela llatina estelada que hem vist solcar el mar d'Arenys i que formar part de l'estol del Moll, enceta una nova història i també estrena nova vela. En Jordi Salvador ens explica la seva particular història amb la Xerina, pràcticament, des dels seus inicis amb la navegació tradicional i la defensa del patrimoni marítim.
Vaig conèixer la Xerina quan la barca encara parlava francès. Era d’una parella gran, en Jean Marc i l’Anne, que mereixerien per si sols un llibre. Just acabàvem de traspassar el segle. Amb ells i pocs més iniciarem un seguit de quedades els dissabtes al matí per navegar per la badia palamosina, d’on sorgí posteriorment l’associació La Mar d’Amics. El responsable de la meva afició per la navegació tradicional és l’amic Joan Santolària, armador del llaüt Rafael. A bord d’aquesta barca de mitjana vaig picar l’ham.
Pocs mesos desprès compraria la Aïda , l’actual Anyic, que vaig aparellar personalment amb un xerrac, uns formons i un ribot. Amb ella vaig començar a aprendre i conèixer els secrets de la vela llatina. Fou desprès de la Baixada de l’Ebre del 2005 que els antics propietaris francesos decidiren desprendre’s de la Xerina. Fou una proposta enverinada, donat que llavors ja haviem mossegat el verí de viatjar a Trobades, Encontros i Festivals mariners. La Aïda patia molt a la carretera perquè era de fusta, la Xerina, en ser de resina, resolia aquest problema per sempre. La primera se la quedà un soci de La Mar d’Amics, que més tard la vendria a Cambrils. Així que la Xerina era la nova barca familiar, amb l’afegit que sempre era en mar doncs llavors tenia amarrador al CN Costa Brava. L’alegria però durà poc. En dos anys el preu del lloguer de l’amarrador es duplicà, per la qual cosa la Xerina començà la seva carrera en sec dalt del remolc. Érem al 2008.
Feia uns anys que ja compartíem moltes sortides amb la Glòria i el Ricardo a bord de la Pepeta. Un llaüt bastit a Palamós el 1976 i recentment, 2005, aparellat amb vela llatina.
El 2008 en companyia de la Glòria i la Lluïsa férem cap amb la Xerina a Brest. Aquella setmana fou de catarsi. Tots plegats ens immergirem en una visió diferent de la navegació tradicional. Allà l'única cosa important era navegar. Descobrirem aparells només vistos als llibres i els veiérem navegar. Tal fou la sotragada que pocs mesos desprès la Pepeta canviava el seu aparell llatí pel de un quetx àuric amb el que ha navegat fins fa ben poc.
La Xerina només navegava de trobada en trobada, la barca de casa passà a ser la Pepeta quan un parell d’anys més tard en una altra oferta enverinada passa a ser propietat nostra.
La Xerina es pot dir que ha passat diferents cops per totes les trobades, festivals i dramatitzacions del litoral català, també ha estat vàries vegades als Encontros de Navegación Tradicional gallecs, una pila de vegades als Euskalbatelero Eguna d’Euskadi, a Aveiro a Portugal, a Mallorca, a Brest dues vegades, a Douarnenez tres vegades, a la Semaine du Golfe de Morbihan, a Sète quatre edicions, a Orleans, Narbonne, Banyuls, Cotlliure, Argelers tres cops, i fins i tot ha navegat a dalt dels Alps al Festival Voiles en haut. Però on realment s’hi troba com a casa és a lo riu, a l’Ebre, que ha visitat un munt de cops.
Ah! I fou protagonista en els anuncis de les havaneres calellenques e TV3 durant un parell d’anys, desprès d’haver participat en un Sense Ficció dedicat al rei Pere el Gran.
Vela estelada
Els cinc darrers anys, la Xerina de la mateixa manera que la Pepeta, han dut una vela que les ha fet presents i molt visibles: la vela estelada. En un acte de reivindicació de la llibertat del nostre país ha navegat pel Mediterrani, l’Atlàntic i el Cantàbric. I és per aquest motiu, per la seva representació de Catalunya i de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial allà on va, que vaig decidir que canviar l’anodí nom de Xerina, pel reivindicatiu i estimat de República Catalana.
Des d'aquest 11 de setembre 2020 el nom de la barca és oficialment República Catalana, amb el vist-i-plau administratiu de la Capitania de Palamós.
Afegir finalment que aquest any 2020 la República Catalana ha tingut una gran alegria en retrobar-se amb la seva germana bessona Pauot que està sent restaurada pels Amics del Patí Catala de Calafell Ja han pogut navegar plegades a les aigües de la Costa Daurada i esperen fer-ho molts més cops.