El trist vincle arenyenc de l’origen les LS-AM és el tràgic final de la regata de la tardor de 1970 a Arenys de Mar i uns altres dos naufragis que, aquelles mateixes dates, van succeir a les costes espanyoles que van forçar la reorganització del sistema de salvament marítim i la posterior creació de la Creu Roja del Mar. (La creación de la Cruz Roja del Mar)
Les inicials LS-AM corresponen a la denominació "Lancha Salvamento - grupo “A” Mediterráneo". Mentre que les LS-AA eren lleugerament diferents i estaven destinades a l'Atlàntic. Es van construir a partir de l'evolució del diseny de la clase Commandant Gaudin de la Société Nationale de Sauvetage en Mer (SNSM) francesa.
Rodman Polyships va construir les 15 unitats destinades a la Mediterrània -"LS-AM Sea Rescue"- a les seves drassanes de Vigo. Van construir-se amb un buc i superestructura en fibra de vidre estratificada, insumergible i autoadrissable, dotada d'ajudes radioelèctriques per la navegació, equips de comunicacions i radiolocalització.
La LS-AM-6 va començar a operar l'any 1982 i va tenir sempre la seva base al port de Roses.
A la mateixa època la LS-AM-4 estava destinada al Port d'Arenys.
Apunts sobre el salvament marítim a Espanya i les embarcacions que han operat
En la història del salvament marítim a Espanya, dins del segle XX, es poden considerar tres èpoques. Fins a 1972 el servei de salvament era dut a terme per la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags (SESN) constituïda el 19 desembre 1880. El model seguit per a la seva creació i operativa va ser el de la RNLI (Royal Nacional Lifeboat Institution) i d'acord amb la premsa de l'època va ser una institució de renom, sobre sobretot a les zones costaneres. El seu funcionament econòmic era mixt, comptant amb donacions de particulars i una subvenció de l'Estat.
Va disposar d'estacions de salvament a totes les costes peninsulars, Balears, Canàries, així com a Cuba, Puerto Rico, i al nord d'Àfrica (Larache, Ceuta i Melilla). en 1912 comptava amb més de 50 estacions de salvament dotades amb embarcacions i altres materials. es pot citar que en 1932 la SESN, a més dels bots salvavides propulsats a rem i de vela, disposava ja de dotze llanxes de 12,5 metres d'eslora propulsades per motors de 48 CV, de les marques Hispano o Yeregui.
En la segona època té com a protagonista a la Creu Roja del Mar. Es va crear el 1971 davant la necessitat d'un organisme que vetllés per la seguretat de la vida humana al mar a les costes espanyoles tenint en compte l'absoluta incapacitat operativa de l'SESN i l'estat agònic en què es trobava aquesta institució. Els seus impulsors van ser la Lliga Naval Espanyola, la mateixa Creu Roja i la Direcció General de la Marina Mercant.
Entre les embarcacions més importants operades per aquesta institució cal destacar:
Classe Blanca Quiroga: Formada per tres unitats adquirides a França (1973-74).
Classe LS-AA-1 a LS-AA-10: 10 unitats construïdes per Drassanes i Tallers de Celaya (1979-1980).
Classe LS-AM-1 a LS-AA-15: 15 unitats construïdes per Rodman Polyships (1981-82).
Classe Salvamar Primer i Salvamar Segon: 2 unitats construïdes per MAG França (1989).
Classe Salvamar Tercer i Salvamar Quart: 2 unitats construïdes per Rodman Polyships (1990).
Encara que operativament depenien de la Creu Roja del Mar la major part d'aquestes unitats van ser adquirides pel Estat espanyol. En la seva major part aquestes embarcacions ja no estan actives en tasques de salvament.
La Creu Roja del Mar desapareix com a organització específica l'any 2002, continuant la societat matriu, Creu Roja Espanyola, amb les activitats de salvament a platges i, dins d'un marc de col·laboració amb Sasemar, en accions de salvament al mar.
La tercera època comença el 1993 amb la creació de la Societat Estatal de Salvament i Seguretat Marítima (Sasemar), quan els serveis de salvament són desenvolupats per l'Estat a través de l'esmentada entitat. els mitjans utilitzats són les conegudes Guardamar i Salvamar, de 15 i 21 metres d'eslora, així com els remolcadors de salvament i vaixells polivalents. Però aquesta ja és una altra història (apunts a partir d'un article de Salvament Marítim).
